Aquesta és una de les preguntes estrella que Teatre i Consciència aterra als alumnes al llarg dels cursos. Sembla simple quan s’escolta, però a l’hora de la veritat, respondre-la no és tan fàcil. Per on passa la vida?

Sabem racionalment que la vida és el motor essencial de la nostra existència i que està en un continu moviment dins de nosaltres i al nostre voltant. Tot  i així, en la societat occidental no prenem en consideració experimentar i cultivar aquesta realitat que ens fonamenta, i passem la major part del dia sense sentir-nos vius, actuant de forma autòmata, deixant que les nostres ments i cossos funcionin mecànicament.

Afortunadament, es donen situacions que inevitablement provoquen que tornem a la vida. Quan posem l’atenció en el present, escoltem amb tots els nostres sentits i obrim el cor. Una abraçada que ens reconforta, una cançó que ens posa la pell de gallina, el primer plor d’una tristesa profunda, un paisatge que ens fa vibrar, unes paraules sinceres que trenquen els nostres esquemes, un sabor que ens trasllada a la infància, un ball desenfrenat, els colors d’un capvespre que ens retorça l’estómac, l’atac de riure per una tonteria, un crit al cel que per fi desembussa aquell dolor, el gest vulnerable d’algú a quin consideràvem “dur”, una autèntica expressió d’amor tremolosa… No són escenes que només es fan evidents a les pel·lícules. Són instants reals, de diferents calibres i infinits colors, que sorgeixen de nosaltres mateixos i succeeixen constantment al nostre voltant. I ens commouen  com si fos la primera vegada, per molt petits i subtils que siguin. És aquí per on passa la vida, és aquí on podem apreciar les sincronicitats, allò intuïtiu, la inspiració.  I descobrim que formem part d’alguna cosa intangible, màgica i inexplicable, però tan real com la mateixa experiència: el sentit de Ser Humà.

D’aquesta manera, la vida passa per sentir la calidesa i l’esperança que produeix la llum d’una tarda qualsevol a la plaça del barri. La vida passa, també, per deixar-se embalsamar per la nostàlgia de la musica d’una pianista solitària al túnel del metro.

Plaça Masadas, Barcelona

 


I per vosaltres, per on passa la vida?

Si voleu compartir-ho i inspirar a altres persones, publiqueu a les vostres xarxes un d’aquests moments que capteu amb una foto o vídeo, acompanyat d’una frase que el contextualitzi, i etiqueteu-lo amb el nostre nou hashtag #PorDóndePasaLaVida.

I no us oblideu de mencionar-nos per tal que puguem compartir-ho a les nostres xarxes! @SabateTeatro (Twitter) / @teatro y consciencia (Facebook)

També podeu enviar-nos les fotos o vídeos. Cada setmana publicarem tots els instants de vida que ens faciliteu.


Arranquem la campanya #PorDóndePasaLaVida!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *